DEL PRIMER TRIPARTIT AL CoNCA
Una revisió de les polítiques culturals de la Generalitat de Catalunya (2004-09)
A partir de 3 entrevistes, realitzades al juny de 2009 amb Gemma Sendra, Berta Sureda i Xavier Marcé, proposem 7 seqüències temàtiques per analitzar els plantejaments generals de política cultural que es van iniciar amb el primer govern d’esquerres de la Generalitat de Catalunya; la nova arquitectura del Departament de Cultura, els objectius, prioritats, accions y les seves conseqüències. Revisem també el que va significar per aquestes noves polítiques el canvi de la Conselleria de Cultura del PSC a Esquerra Republicana de Catalunya i la transició a l’actual CoNCA – Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
En paral·lel publiquem “OBRIR ELS POSSIBLES. Els reptes d’una política cultural avui“, un text generat per Marina Garcés per acompanyar i desplaçar cap a entorns saludables la reflexió sobre els futurs que volem i podem projectar per a la cultura.
“Porque el pasado pudo ser de otra manera, lo que ahora existe no debe ser visto como una fatalidad que no se pueda cambiar. Y si el presente tiene una posibilidad latente, que viene de un pasado que no pudo ser, entonces podemos imaginar un futuro que no sea proyección del presente dado, sino del presente posible.”
Media Noche en la Historia. Comentarios a las tesis de Walter Benjamin “sobre el concepto de historia”. Reyes Mates. (Ed. Trotta / pg. 22)
El proper 17 d’octubre a les 19:00 a Hangar mantindrem una conversa oberta amb convidats especials per obrir el debat al voltant de la pertinència de certes polítiques i estratègies, la necessitat de canals independents per articular pensament des de la cultura. La conversa també es podrà seguir per streaming a www.menoslobos.org.
——————————————————————————————————————————————-
Gemma Sendra Planas és gestora cultural amb una llarga trajectòria en la que destaca la seva tasca com a Gerent del Gran Teatre del Liceu en la fase de la seva reconstrucció i definició de funcionament del nou teatre (1993/2001), Direcció executiva de programes del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona (2001), Gerent del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2002/2004) i la Secretaria General del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2004/2006). També ha realitzat nombrosos estudis d’anàlisis i plans de funcionament en diferents àmbits de la cultura per l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i d’altres entitats privades. Com a docent ha impartit classes a Masters de Gestió Cultural a les Universitats de Barcelona i Girona, així com a l’Institut de Formació Continua de la Universitat Pompeu Fabra. Actualment treballa en el projecte de remodelació integral del Hospital de Sant Pau com a Universitat Internacional depenent de la UNESCO.
Berta Sureda és llicenciada en Història de l’Art amb una llarga trajectòria en el àmbit de la gestió cultural, com la coordinació d’exposicions per l’Institut de Promoció Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona (1988), l’Olimpíada Cultural (1989/1992) i d’activitats escèniques en el marc del Festival de Tardor i del Festival de les Arts. A partir de 1992 s’incorpora al equip del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, primerament com a coordinadora i responsable de la Unitat d’Exposicions, i més tard com a directora del Departament de Serveis Culturals, impulsant un ampli programa d’iniciatives pluridisciplinàries i establint col·laboracions amb col·lectius associats al CCCB que treballen en l’àmbit de la creació contemporània. Al 2004 la Conselleria de Cultura de La Generalitat de Catalunya l’hi encarrega la creació d’un nou institut per promoure la creació i el pensament contemporanis. Finalment és a traves de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural que es genera un ampli programa de suport a creadors, entitats i organitzacions, noves línies d’ajut a la recerca, creació, producció i difusió de projectes en tots els àmbits artístics, s’impulsa la xarxa de centres de creació a Catalunya i s’elaboren plans integrals sectorials. Des de Juny de 2008 és directora d’Activitats Públiques del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia a Madrid.
Xavier Marcé és economista i especialista en la gestió cultural. Al llarg de la seva trajectòria professional ha dirigit el Patronat Municipal de Cultura de l’Hospitalet (1985/1990), el Pla Estratègic de Cultura de Sabadell (1991/1995), Recursos (1995/2000) i Acció Cultural (2001) de l’Institut de Cultura de Barcelona i, més recentment, l’Institut de les Industries Culturals de la Generalitat de Catalunya (2004/2007). En el sector privat ha estat responsable d’estratègia de la companyia Focus, empresa en la que torna a treballar actualment com a Vicepresident per al desenvolupament empresarial. En el àmbit de la docència ha estat professor d’Economia Política en la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on també va dirigir el Màster de Gestió Cultural (1993/1997) i actualment imparteix l’assignatura Industries Culturals a Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Es professor de diversos màsters i postgraus a Espanya i Amèrica Llatina. És autor del llibre “El perfil professional del gestor cultural en España”, publicat per el Ministeri de Cultura al 1994 i “El exhibicionismo del mecenas” editorial Milenio publicat al 2007, i col·labora habitualment amb medis de premsa escrita, radiofònica i televisió.
Una Resposta a “DEL PRIMER TRIPARTIT AL CoNCA”
Deixa'ns un comentari

LA FISCALÍA VE ANOMALÍAS EN LAS CUENTAS DEL FÓRUM.
Rafael del Barco Carreras
La Vanguardia del 30-09-09, pero aparte del titular no copiaré datos. Sabidos y repetidos en http://www.lagrancorrupcion.com, y tal parece que la Fiscalía y La Vanguardia no tengan más remedio que pronunciarse, pasados cinco años, sobre el clamor popular; EL FÓRRUM.
Sin embargo en el artículo no se cita un personaje crucial en este tema y en mi Historia, ¿prudencia?, a pesar que con la crisis han disminuido o desaparecido las abundantes cifras de publicidad y patrocinio del Consorcio de la Zona Franca de Barcelona, la única gran inmobiliaria barcelonesa (Ayuntamiento y Estado) sin “problemas que se sepa”, y de la que es vocal y secretario general;
GUERAU RUIZ PENA, LIQUIDADOR DEL FÓRUM, repito por enésima vez, y repetiré, nada menos que uno de los primeros socios de Bufete de Luís Pascual Estevill. Enchufado por Narcís Serra en su Alcaldía y ascendido con Pascual Maragall a concejal (íntimas amistades), y de ahí monta bufete con otro socio de Pascual, Eduardo Soler Fisas, contratados por 25 millones de pesetas al año para “defender a los bomberos”. ¡Y vocal del Consorcio de la Zona Franca! ¿En pago a su gran servicio en el Caso Consorcio porque su íntimo Pascual Estevill era por desgracia mi abogado defensor? Yo en la cárcel, acusado por el Ayuntamiento, y ellos de “negocios” con Javier de la Rosa, verdadero culpable…y puedo asegurar por propia experiencia que compartían además del bufete CATADURA MORAL o CARADURA. Guerau prometiendo que el Ayuntamiento me excluiría si contrataba a Pascual, y Eduardo consolándome en sus visitas a La Modelo con “paciencia Rafael es un tema político” (en catalán) ¡Si Eduardo pretendió ser juez cuando Pascual fue nombrado vocal del Consejo General del Poder Judicial! Comprobadas las ganancias de su colega, y ya juez, en sus visitas conjuntas a Suiza…solicitó el nombramiento por “abogado de reconocido prestigio”. Aparece en Internet rechazada su solicitud cuando su padrino fue expulsado del CGPJ.
Entre los absurdos y cómicas mentiras (maletas de dinero de origen desconocido o quien aparcaba lejos de su lujoso piso de Núñez y Navarro para pasar desapercibido) oídas estos días en el juicio a la corrupción en la Delegación de Hacienda de Barcelona, a pesar del tiempo entre la llamada “época del pelotazo” y el FÓRUM, se cruzan personajes… y hasta en el escándalo del PALACIO DE LA MÚSICA.
En Barcelona los corruptos son tantos que además de la magnitud y duración de las corrupciones, descubiertas y denunciadas, se sobreseen o se juzgan pasados decenas de años. Aquí jamás se han acusado a 109 o 97, casos Marbella o Gurtel, siendo los dos niñerías comparados con las cifras barcelonesas. Pululando por la Política y Administración los corruptos forman una clase social endogámica, o son vecinos de barrio (de los selectos) y de los mismos colegios, aunque parezcan divididos en irreconciliables derechas e izquierdas, y subgrupos (catalanistas, independentistas o diferentes escalas del progresismo), pero no hay tal, ¡pura ficción! tras el Poder y Dinero.
Lo sabía bien Félix Millet, un clásico, un repartidor, un De la Rosa en pequeño, para “tenerlos contentos”. Ana Balletbó, socialista de pro, presidenta de la Fundación Olof Palme, y del COMITÉ DEL PALAU DE LA MÚSICA recibió 1000 €. ¿Solo?, donde hay un recibo, hay más. Otro personaje de mi “Barcelona, 30 años de corrupción”. Alguien viviendo de subvenciones que subvenciona a la vez a otros subvencionados. ¿Melómanos?, ¿amor a la música o al dinero y figurar?
¿Y esos “estudios sin lógica” tan abundantes en la Generalitat y Ayuntamiento no son simples “metida de mano en la caja” que deberían obligar a Fiscalía y Mossos a actuar de oficio deteniendo sin más al ladrón?
Ver imágenes en http://www.lagrancorrupcion.blogspot.com